miércoles, octubre 01, 2008

El manual del bon immigrant

Europa està rebent onades migratòries sense precedent a la història recent (tot i que infinitament més petites que les que va rebre el continent americà fins a mitjans del segle XX). Com a conseqüència inevitable, cada cop se senten més veus contràries a aquesta immigració, que sovint és vista com a culpable de molts dels mals de la societat. Fa poc més d'una dècada aquesta obsessió era gairebé exclusiva de moviments d'extrema dreta com el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen, però a causa de l'augment de la immigració i dels problemes econòmics locals (dos fenòmens força independents l'un de l'altre), ara fins i tot persones suposadament d'esquerres com el ministre Corbacho volen implantar polítiques antiimmigració, i el populisme a Europa és cada cop més xenòfob.

A Catalunya la cosa es complica a causa de l'anomenada qüestió nacional. Hi ha persones que defensen aspiracions legítimes i perfectament comprensibles d'autodeterminació o directament d'independència, però que al mateix temps, a causa d'un alarmisme injustificat però creixent ("Catalunya està desapareixent!") identifiquen la immigració com un dels principals problemes del país. Així, trobem que per a alguns defensors de la Pàtria, l'"enemic de la nació" no són tant l'Estat o els poders fàctics espanyols, sinó els cambrers dels bars que potser no entenen a la primera quan algú els demana "un suc de préssec".

En principi semblaria que un llibre d'entrevistes a una vintena d'immigrants de diversos països que parlen català i s'estimen Catalunya és una cosa positiva, ja que demostra que no tots els nouvinguts son uns "inadaptats" sense voluntat d'"integrar-se". Em refereixo a Nosaltres, els catalans, un llibre que es presenta avui a la seu d'Òmnium. A mi em sembla perfecte que els immigrants aprenguin a parlar i escriure en català (de fet, jo mateix ho intento, sense massa èxit, com podeu comprovar) i els ho recomanaria a tots, més que res perquè els obriria més portes i perquè hi ha gent que ho agraeix sincerament. També em sembla perfecte que abracin la causa independentista (com ja he dit, l'entenc però no la faig meva, perquè té un component sentimental molt fort que jo, com a estranger etern, sóc incapaç de compartir). Tampoc no tinc res contra els entrevistats (en Matthew Tree és un paio enginyós i incisiu, el Txiki Begiristain em sembla bon tiu, la Patrícia Gabancho és una demagoga i tinc entès que Najat El Hachmi escriu molt bé per ser tan jove). El problema és que l'autor del llibre és el mateix que va dir el següent, a una entrevista al Diari de Mataró:

La immigració és un instrument de l'espanyolisme, això sí, especialment la immigració sud-americana que parla espanyol, i s'ha convertit en un aliat involuntari o inconscient del poder espanyolista.

És cert que abans diu: "Jo no culparia la immigració del tema de la llengua". O sigui, l'immigrant, com el bon salvatge de Rousseau, no té malícia ni és culpable de res. Això sí, és "un instrument" de les forces del mal i, per tant, encara que "involuntàriament", està contribuint a la "desnacionalització" de Catalunya. A la web del llibre en qüestió, diu: "Les pàgines d'aquest llibre parlen del dret a viure a qualsevol lloc del planeta i del deure de respectar la llengua i la cultura de la societat d'acollida". La primera part de la frase molt bé, molt progre (i molt falsa, malauradament), però i la segona? Què vol dir? Qui estableix aquest deure? És un deure moral, legal o d'agraïment cap a "la terra que t'acull"? Què vol dir "respectar" la llengua i cultura? Adoptar-les? O, al contrari, si parles com el Montilla o com jo, la millor manera de respectar el català és deixar-lo estar? En tot cas, puc dir d'aquest llibre allò de "no lo leí y no me gustó" (frase de l'incombustible Marcelino Perelló). Sembla prou clar que és un manual del bon immigrant, un pamflet paternalista que mostra als pobrets ignorants nouvinguts com han d'actuar, quina llengua han de parlar i què han de pensar per deixar de ser aliats del poder espanyolista. Com si no s'haguessin de preocupar de foteses com ara guanyar-se la vida honradament.

4 comentarios:

Walter O. dijo...

El compló internacional después de tantos años sigue siendo el imperio español. Y quién lo iba a decir, estuvimos engañado durante décadas pensando que "el enemigo de la humanidad" era El Yanqui. Todas esas luchas descolonizadoras, la lucha de clases, las revoluciones... ¿para qué? si nos equivocamos de enemigo... Y no era el señor del sombrero de las barras y las estrellas, era un simple e insignificante español. Estoy en crisis ideológica.

Chimichambo dijo...

Pues según el insigne autor de este libro, el españolismo internacional tiene la culpa de prácticamente todo, desde que se permita fumar en los bares de Cataluña hasta la impopularidad del presidente del Barça, pasando por la baja audiencia de TV3. Incluso llama "españolista" a una camarera rumana de Crevillent, un pueblo del País Valencià, que no le entendió cuando le pidió algo en català.

Momert dijo...

Vaya, si la inmigración es un instrumento del españolismo, eso quiere decir que los españoles están calladamente intentando conquistar E.U.? O hay unos "españolistas" gringos aquí? La inmigración es un producto natural del capitalismo. Ley de oferta y demanda, es todo. Es parte de "la gran mano negra". Hay trabajos mejores en E.U. y Europa que en Latinoamérica y Africa, la gente se mueve para llenarlos.
Los locales sienten que les quitan su trabajo, aunque rara vez dicen "pero si yo lo que realmente quería hacer era barrer las calles! Ese maldito hispano (africano u lo que sea) está barriendo las calles en mi lugar!
En realidad aquí el debate ya pasó del robo de trabajos al problema de la adaptación cultural, y principalmente de la utilización de los recursos públicos.
Lo americanos (OK, gringos) sienten que hay una gran masa de ilegales que no pagan impuestos y que van a las escuelas y hospitales públicos. Claro está que no pagan impuestos porque no pueden, porque son ilegales y si se registran para pagar impuestos quedará constancia de que trabajan ilegalmente. Por otro lado, no los permiten legalizarse, al menos no fácilmente. Pero claro, si los legalizas, vendrán hordas más. Además, tendrían derecho a los seguros de desempleo y demás, causando aún más cargas al fisco. No es un problema simple.
Regresando al tema del idioma. Curiosamente, los americanos también se molestan de que los inmigrantes no aprendan inglés. Lo sienten como una gran falta de respeto. Y para colmo de males, todas las comunicaciones oficiales están traducidas al español (unas traducciones espantosas, por cierto), y en ocasiones al vietnamita y otros idiomas. Entonces me pregunto, quiénes son los "españolistas" aquí? A quién beneficia el idioma de los inmigrantes? O esto sólo ocurre en Catalunya (comentario sobre la nueva entrada)?

Chimichambo dijo...

Aquí tampoco hay muchas quejas respecto a que los inmigrantes "roben" los trabajos; sería ya demasiado cínico, porque, efectivamente, en su mayoría tienen trabajos de mierda; sector servicios, recogida de fruta, peones de albañil y limpiarles el culo a los viejitos, principalmente. Las quejas son más bien por temas culturales e idiomáticos, claro. Aquí también hay gente (yo creo que no son la mayoría) que siente como una falta de respeto que los inmigrantes no aprendan el idioma, con el agravante de que aquí, a diferencia de lo que pasa en EE.UU, todo el mundo sabe castellano. Por otro lado, hay algunas personas, yo creo que más españoles que inmigrantes, que realmente son irrespetuosos con el catalán y ponen mala cara cuando les hablan en este idioma. Yo no he llegado a presenciar esto, pero parece ser que a muchas personas sí les ha pasado. El tema es complicado. Yo pensaba que en Gringolas todo el mundo aprendía inglés, aunque sólo fuera chapurreado, para poder comunicarse.